LA CEL-LULITIS

7-05-2014-CEL-LULITIS

La cel•lulitis és una acumulació localitzada de greix, aigua i toxines que el nostre organisme no ha pogut eliminar. això fa que les cèl•lules grasses (adipòcits) augmentin de mida i s’inflamin, causant problemes circulatoris i retenció de líquids.

la cel•lulitis és una acumulació localitzada de greix, aigua i toxines que el nostre organisme no ha pogut eliminar. això fa que les cèl•lules grasses (adipòcits) augmentin de mida i s’inflamin, causant problemes circulatoris i retenció de líquids.

es manifesta com a bonys irregulars a la pell i apareix generalment a cuixes, natges, malucs i abdomen. en un primer grau no presenta símptomes, encara que en estats més avançats pot arribar a ser dolorosa.

afecta més les dones, tant primes com obeses, i pot aparèixer en edats primerenques com la pubertat.

la principal causa de la seva aparició està en els hàbits de vida, el sedentarisme i la inadequada alimentació, encara que també presenta un component hereditari. l’embaràs, la menopausa, la utilització d’anticonceptius i l’estrès poden influir en la seva aparició i fins i tot agreujar-la.

el tractament és lent i l’èxit dependrà de la nostra constància. l’hem de combatre al llarg de tot l’any i no només a la primavera o l’estiu:

-fer exercici: ajuda a eliminar el greix i activa la circulació
-portar una alimentació sana: que inclogui aliments rics en fibra, fruita, verdura i llegums i evitant els greixos i l’excés de sodi (la sal ajuda al cos a retenir líquids)
-evitar el consum d’alcohol, tabac i cafè ja que actuen negativament sobre el sistema circulatori.
-evitar l’ús de peces ajustades que dificultin la circulació sanguínia.
-fer massatges amb productes anticel•lulítics. el massatge facilita la penetració del producte anticel•lulític i augmenta la seva eficàcia en estimular la circulació sanguínia
-fitoteràpia: algunes plantes augmenten la diüresi i ajuden a eliminar aigua del cos (carxofa), afavoreixen el metabolisme dels greixos (citrus) i la circulació (cua de cavall, rusc, vid roja)

LA GRIP

7-05-2014-La grip

La grip és una malaltia contagiosa provocada per virus. es propaga de persona a persona a través de les gotetes que s’expulsen quan algú infectat tus o esternuda. de vegades el contagi es produeix quan es toquen objectes que han estat tocats per una persona amb grip i després s’emporta les mans a la boca, el nas o els ulls, encara que no és la forma més habitual.

la grip és una malaltia contagiosa provocada per virus. es propaga de persona a persona a través de les gotetes que s’expulsen quan algú infectat tus o esternuda. de vegades el contagi es produeix quan es toquen objectes que han estat tocats per una persona amb grip i després s’emporta les mans a la boca, el nas o els ulls, encara que no és la forma més habitual.

generalment es presenta de manera sobtada i els símptomes són febre (en general alta) i calfreds, maldecap, cansament i dolor muscular, mal de coll i tos seca, congestió nasal i mocs. de vegades es pot donar diarrea i vòmits (més freqüent en els nens que en els adults). aquests símptomes són molt similars als del refredat comú però són més sobtats i severs.

la febre que provoca la grip dura de 4 a 5 dies, i la tos i el cansament poden durar 3 setmanes.

la grip és una infecció vírica, per la qual cosa no pot tractar-se amb antibiòtic. no hi ha cap medicament que la curi, però n’hi ha alguns que ajuden a millorar els sÍmptomes, com per exemple el paracetamol.

la millor manera d’evitar la grip és posar-se la vacuna cada tardor, abans que comenci la temporada de la grip. la vacuna es recomana especialment en persones majors de 60 anys, embarassades (2n i 3r trimestre de l’embaràs), persones amb malalties cròniques (asma, diabetis o malalties cardíaques) i professionals sanitaris.

està contraindicada si s’ha tingut una reacció al•lèrgica amb una dosi anterior, si es té al•lèrgia a algun component de la vacuna, com per exemple a l’ou i en nens menors de 6 mesos.

la vacuna, pot provocar molèsties locals lleus com pell envermellida o inflamació al lloc d’injecció i, rarament produeix febre o malestar.

ANTIBIÒTICS

7-05-2014-ANTIBIOTICS

l’ús incorrecte dels antibiòtics està provocant l’aparició de cada vegada més resistÈncies. les infeccions més comunes resulten cada dia més difícils de curar i n’estan tornant a aparèixer altres que ja gairebé no existien.

per aconseguir que continuïn sent eficaços, és necessari que fem un “Ús responsable” dels mateixos . no prendre mesures suposa un risc per al propi pacient i per a tota la població (els bacteris resistents poden transmetre’s a altres membres de la família i a la comunitat).

L’ús incorrecte dels antibiòtics està provocant l’aparició de cada vegada més resistÈncies. les infeccions més comunes resulten cada dia més difícils de curar i n’estan tornant a aparèixer altres que ja gairebé no existien.

per aconseguir que continuïn sent eficaços, és necessari que fem un “Ús responsable” dels mateixos . no prendre mesures suposa un risc per al propi pacient i per a tota la població (els bacteris resistents poden transmetre’s a altres membres de la família i a la comunitat).

les causes que fomenten l’aparició de les resistències són degudes principalment a:

L utilitzar-los en situacions que no són necessàries:
els antibiòtics no curen totes les infeccions, únicament les produïdes per bacteris. per exemple, la grip i els refredats són causades per virus i no responen als antibiòtics. no prendre’ls quan no els necessitem evitarà, a més, efectes secundaris com a diarrees, infeccions genitals, al•lèrgies i molèsties gàstriques.

L realitzar incorrectament el tractament:
hem de seguir les instruccions del metge quant a la dosi, horaris i durada del tractament

alguns consells per evitar l’aparició de resistències són:

J no sol•licitar mai un antibiòtic sense recepta. només el metge pot prescriure l’antibiòtic adequat per a la nostra infecció

J no guardar les restes de tractaments anteriors per utilitzar-los més endavant. l’antibiòtic que vam utilitzar en una ocasió anterior pot no ser eficaç ara, encara que tinguem símptomes semblants (diferents infeccions requereixen diferents antibiòtics).

J És molt important no deixar de prendre cap dosi i complir estrictament els horaris de les preses. si no ho fem, la quantitat d’antibiòtic no serà l’adequada i no aconseguirem l’efecte buscat.

J no deixar el tractament abans de temps encara que ens trobem millor. poden quedar bacteris vius que es multipliquin i facin reaparèixer la infecció.

GRIP PORCINA

7-05-2014-Gripe-porcina

La grip porcina és una malaltia respiratòria dels porcs, causada pel virus de la grip tipus a, que provoca amb freqüència brots de grip entre aquests animals. encara que, en general, els virus de la grip porcina no infecten els humans, s’està transmetent de persona a persona en diversos països.

aquesta grip es transmet de la mateixa manera que la grip comuna: per via aèria. en cap cas es transmet per via digestiva i per tant, no es transmet amb el consum de carn de poc.

el millor que podeu fer per protegir-vos és seguir unes bones pràctiques d’higiene. això ajudarà a disminuir la transmissió del virus.

– fer servir mocadors de paper per tapar-vos la boca i el nas quan tossiu i esternudeu

– llenceu els mocadors de paper després de fer-los servir

– renteu-vos sovint les mans amb aigua i sabó o preparats amb alcohol

– manteniu una bona ventilació dels espais tancats

els símptomes són: febre alta (>38ºc), malestar general, dificultats a l’hora de respirar, manca de gana i tos. també pot haver-hi augment de la secreció nasal, mal de coll, nàusees, vòmits i diarrea.

en relació al tractament farmacològic, cal recordar que l’ús d’antivirals a gran escala comporta el risc de crear resistències. les mesures preses fins ara van encaminades a la prevenció del contagi i a la detecció precoç de casos de persones que tinguin els símptomes propis de la grip i que hagin viatjat a les àrees afectades en els últims dies. en conseqüència, en les condicions actuals, l’ús d’aquests fàrmacs romandrà restringit als pacients que determinin els facultatius d’acord amb els protocols establerts, i només estaran disponibles per al seu ús en l’àmbit hospitalari.

encara no existeix una vacuna i la vacuna contra la grip comuna no protegeix contra aquest nou virus. només es pot elaborar una vacuna quan d’ha identificat la soca concreta del virus de la grip i això pot trigar alguns mesos a produir-se.

 

VACUNA DEL VIRUS DEL PAPIL-LOMA HUMÀ

7 -05-2014-VACUNA_VRUS_PAPILOMA_HUMA

El vph (virus del papil•loma humà) és un grup de virus que poden produir berrugues cutànies, berrugues genitals i alguns tipus de càncer d’úter. hi ha més de 100 tipus de vph, però només uns 40 es poden transmetre per via sexual. d’aquests 40 virus, entre 10 i 12 poden afavorir l’aparició de càncer.

el vph (virus del papil•loma humà) és un grup de virus que poden produir berrugues cutànies, berrugues genitals i alguns tipus de càncer d’úter. hi ha més de 100 tipus de vph, però només uns 40 es poden transmetre per via sexual. d’aquests 40 virus, entre 10 i 12 poden afavorir l’aparició de càncer.

mentre dura la infecció el virus pot provocar lesions benignes transitòries (berrugues) al coll de l’úter, però només les infeccions persistents (que no desapareixen en anys) poden acabar provocant càncer.

les probabilitats de contreure la infecció augmenten en les persones que:

– inicien relacions sexuals a edats més primerenques (abans dels 17 anys)

– s’ha tingut relacions sexuals amb persones diferents

– un dels membres de la parella ha tingut relacions sexuals amb diverses persones.

moltes de les dones sexualment actives seran infectades pel vph en algun moment de les seves vides. en la majoria d’elles no produeix símptomes i en més del 90% d’elles la infecció desapareix en menys de dos anys sense cap tractament.

es pot reduïr el risc amb:

– l’ús de preservatius, encara que aquests no són eficaços al 100%, perquè només protegeixen la zona que cobreixen

– citologies periòdiques

– la vacuna

la vacuna protegeix contra les infecciones pels vph que causen 7 de cada 10 càncers de cèrvix (tipus 16 i 18) i 9 de cada 10 berrugues genitals (tipus 6 i 11)

a espanya es disposa de 2 vacunes:
– gardasil
– cervarix

com qualsevol altra vacuna pot produir molèsties locals en el lloc d’administració (dolor, envermelliment i inflamació) i febre moderada en alguns casos.

el moment idoni per vacunar-se és abans d’haver començat les relacions sexuals ja que aquestes dones encara no han estat exposades al vph (les vacunes només són efectives si s’administren abans que la persona s’infecti).
no estan indicades en les nenes menors de 9 anys d’edat i s’ha demostrat l’eficàcia en les dones fins 26 anys.

per obtenir una protecció òptima fa falta rebre 3 dosis de vacuna, la segona als 1-2 mesos de la primera i la tercera als 6 mesos de la primera.

el departament de salut finança la vacuna en el marc del programa de vacunacions en noies de sisè de primària, quan l’edat de les noies és d’ 11-12 anys.

OBESITAT I DIETES PER A PERDRE PES

7-05-2014-adelgazar-dietas-perder-peso-sin-copyright

L’obesitat és una excessiva acumulació de greix corporal, i en la majoria dels casos es presenta com a conseqüència d’un desequilibri entre la ingesta de calories i la despesa d’energia.

No és un problema només estètic; hi ha una sèrie de malalties associades a ella com les cardiovasculars, la diabetis tipus 2, determinats càncers, trastorns respiratoris i alteracions articulars, entre d´altres.
El grau d’obesitat es pot conèixer calculant l’índex de massa corporal ( imc , i s’obté dividint el pes (kg) entre el quadrat de la talla (metres). Valors entre 18,5 i 25 es consideren pes adequat; entre 25 i 29.9 , sobrepès; i per sobre de 30, obesitat.

El millor tractament de l’obesitat és la prevenció, és a dir , no permetre’s engreixar.Cal adquirir uns hàbits alimentaris adequats i promoure la pràctica d’exercici físic desde petits. El tractament dietètic no és un tractament puntual, no és una dieta esporàdica; ha d’entendre’s com un canvi d’hàbits per tota la vida.
L’ abandonament de la nova manera d’alimentar-se de manera equilibrada, implica amb el temps la recuperació dels quilos perduts.

Consells:
– Eviti les dietes molt restrictives. aprimi’s poc a poc però bé.
– No se salti cap àpat.
– És tan important És la pèrdua de pes com el manteniment. Reduir molts quilos en poc temps no és aconsellable, ja que implica una pèrdua de massa muscular.
– Oblidi les dietes de moda que circulen al seu voltant, la dieta de la carxofa, de la sopa, de l’all, de les artistes, dels astronautes, dels mil i un disbarats, i recordi…  consulti sempre un professional.

PROTECCIÓ SOLAR

7-05-2014-protector-solar-LACAPRICHOSSA-PROTECCION-SUN-PROTECTION

Per obtenir un resultat òptim de la utilització d’un fotoprotector, cal seguir aquestes quatre normes bàsiques:
– Aplicar el fotoprotector a casa, i fer reposicions a la platja o piscina.
– Fer-ho sobre la pell ben seca.
– Aplicar-lo 30 minuts abans d’exposar-se al sol.
– No estalviar-ne

Recomanacions:

– Començar per un fps alt, sobretot la primera setmana d’ exposició solar, i anar rebaixant-lo en els dies posteriors.
– Fer-ne servir tot i que estigui núvol.
– No exposar-se al sol entre les 11 i les 15 hores.
– Protegir-se el cap amb un barret o gorra amb visera; els ulls amb ulleres adequades , i els llavis amb protector labial.
– Estar en moviment; no és aconsellable estirar-se al sol inmòbil durant hores.
– Beure aigua o líquids per evitar la deshidratació.
– Determinats medicaments poden provocar reaccions a l’ exposició solar.

El sol i els infants:

La pell dels nens presenta diferències respecte de la pell dels adults i cal donar-li la protecció adequada:

– No s’ha d’exposar els nens al sol abans dels 3 anys.
– S’han d’evitar les hores centrals del dia.
– Cal utilitzar una protecció solar especial per a nens.
– Cal renovar periòdicament el producte, fins i tot si s’està molta estona a l’ aigua.
– És bo protegir-los amb gorres i el cos amb samarretes si tenen la pell molt blanca i sensible.
– Cal fer-los beure molta aigua.
– S’ha d’anar al metge i/o consultar al farmacèutic al mínim senyal de reacció o símptoma estrany a la pell.

Sols artificials

la llum uv emesa per les làmpades uva causa cremades i envelliment prematur i potencia el risc de desenvolupar càncer cutani.
els efectes de la radiació solar són acumulatius i irreversibles.

 

 

LA CAIGUDA DEL CABELL

7-05-2014-CAIGUDA_DEL_CABELL

La pèrdua del cabell, ja sigui de forma natural o no, s’anomena alopècia, i té com a resultat la calvície.
En total, en un cuir cabellut sà hi ha al voltant de 100.000 cabells. En una situació normal, té lloc una caiguda diària d’uns 100 cabells. A partir d’una caiguda de 250 cabells al dia podem començar a parlar de caiguda massiva i de principi d’alopècia.

Tipus d’ alopècia:

Poden ser congènites o adquirides.
Les alopècies adquirides poden ser:

-Per causa d´una situació o producte ( productes químics, situacions postpart, febrils, traumàtiques, pertorbacions de l’ estat general, diabetis, malnutrició, càncer entre d’altres), en aquest cas, l’alopècia es manifesta mentre la causa, producte o malaltia sigui present, i una vegada s’elimina la causa que la provoca l’alopècia desapareix de manera gradual.

-Alopècia endocrina per alteracions hormonals en la hipòfisi les glàndules tiroides i suprarenal; aquest tipus d’alòpecia és més rara.

-Alopècia androgenètica o calvície vulgar és la que es presenta més sovint.
habitual en l’home , s’ inicia als 20-30 anys d’edat i la calvície completa es produeix cap als 50 anys. Aquesta calvície és irreversible i no té curació.

Consells per mantenir un cabell sà

-Aplicar productes que respectin la integritat de la cutícula, que és la part que recobreix el cabell externament.

-Raspallar el cabell cada dia per eliminar-ne restes adherides.

– El pentinat s’ha de fer amb una pinta que tingui pues no afilades; evitar els pentinats tibants i forçats.

– El cabell s’ha de rentar d’1 a 2 vegades per setmana, aclarir-lo bé amb aigua tova i assecar-lo a temperatura moderada.

– Evitar acolorir i descolorir el cabell massa sovint.

ESTRIES A LA PELL

7-05-2014-estries

Les estries són lesions cutànies que apareixen quan la pell perd la flexibilitat natural i no pot resistir estiraments importants. És un trastorn cutani molt comú en les dones.
Es troben normalment a les parts del cos que més es distenen, com abdomen, natges, pits i, no tan sovint, cames i braços.

En les dones embarassades, les estries són conseqüència dels canvis hormonals i de l’ extensió constant a què es veu sotmesa la pell. solen aparèixer entre el quart i el vuitè mes de gestació.

Un altre grup de risc el formen les noies adolescents, ja que també en aquest cas els canvis i trastorns hormonals afavoreixen la formació d’ estries.
Les variacions brusques de pes també poden provocar l’ aparició d’ estries, tant per augment com per disminució de pes.

El tractament més idoni és la prevenció:
-Convé hidratar la pell i, al mateix temps, millorar-ne elasticitat.
-Els preparats han de contenir elements plàstics i substàncies cicatritzants i antiinflamatòries
-Amb l’ administració del producte cal efectuar un massatge lleuger però prolongat, per tal d’ afavorir la circulació a la zona i ajudar a fer que el producte actuï.

L’AL-LÈRGIA

7-05-2014-sintomas-alergias1

Hi ha diferents al.lèrgies i diversos factors que les provoquen: pol.len, partícules de la pols, espores de les flors o dels fongs, determinats aliments, gomes de làtex, verí dels insectes, medicaments….

La rinitis al.lèrgica és una de les al.lèrgies més comunes i afecta la mucosa nasal. Els seus símptomes són: esternuts, secreció nasal aquosa, picor d’ ulls i llagrimeig, picor al nas i a la gola. N’ hi a de 2 tipus: la rinitis estacional (la primavera és possiblement l’ estació més odiada) i la rinitis crònica (es presenta durant tot l’ any ).
El mètode més comú per a detectar una al.lèrgia és el test cutani, que mesura la resposta de la persona a la substància a la qual sembla que és al.lèrgica.

Recomanacions:

– Evitar les substàncies que provoquen al.lèrgia.
– Evitar estar massa estona a l’ aire lliure en les èpoques de pol.linització.
– Evitar la presència d’ animals a les cases.
– Passar l’ aspiradora sovint per les zones susceptibles d’ acumular més pols.
– Evitar catifes, coixins de plomes i mantes de llana.
– Els nens no han de dormir amb ninots de peluix
– Utilitzar màscares facials.
– Aplicar-se la injecció d’ extrets d’ al.lergògens.

Tractament:
Les al.lèrgies no tenen cura, però amb un tractament adequat se’n poden controlar els símptomes.
La farmàcia disposa actualment de molts principis actius per combatre les al.lèrgies.
Els tractaments més corrents són: els banys salins, descongestius, antihistamínics , anticolinèrgics, i corticoides: per altra banda, hi ha la immunoteràpia (vacunació específica contra cada tipus d’ al.lergogen).